1 m. [LC] Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. 2 [LC] a despit de loc. prep. Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a despit de tot, a no creure el que veia. Plorava a despit d'ell mateix.
